Confinats
El març del 2020 vam ser confinats a casa. Un virus misteriós assetjava a la població i les autoritats van creure convenient tancar-nos a tots a casa nostra.
De sobte, els projectes professionals del sector cultural (ja no diguem vitals) de milions de persones es van veure compromesos. Jo mateix dubtava sobre si podria continuar fent concerts. A més a més, què passaria amb les classes de percussió que feia cada dia?
Aquestes incerteses, unides a una crisi personal profunda, em van dur a buscar noves vies d’expressió musical i d’ús de la música com a element unificador de grups de persones.
Aquells mesos em vaig fer una pregunta que encara avui recordo: quin paper tindrem els músics en un món on la tecnologia assumeix cada vegada més funcions i la música en directe pot desaparèixer d’un dia per l’altre?
Vaig arribar a una conclusió que encara avui guia la meva feina: passi el que passi, les persones continuarem necessitant trobar-nos, compartir experiències, cantar, moure’ns i crear ritme plegats.
Un amic em va parlar d’un mètode, TaKeTiNa. En poques paraules, em va explicar que combinava mindfulness, ritme i moviment. Em va atraure de seguida. Quan les restriccions de moviment van ser més laxes em vaig apuntar a un cap de setmana introductori amb el seu creador, Reinhard Flatischler, a Viena. Era el 17 de setembre del 2021. Poques vegades havia tingut tanta necessitat de fer un viatge.
Hora de viatjar
Entrar a Àustria va ser feixuc: restriccions molt rígides van fer perillar l’aventura. Carregat de paciència, mascaretes i la famosa prova PCR sota el braç, vaig aterrar a Viena.
Arribar a la casa particular a on es feia l’activitat no va ser fàcil. Estava a la part més llunyana d’un petit poble de l’oest de Viena: Purkersdorf. Només arribar-hi, em van rebre càlidament en Reinhard i la seva esposa i ajudant Anna.
La casa era única: un edifici de dues plantes, modern i lluminós, ple de finestrals i terrasses de parquet, envoltada per extensos jardins amb cabanes de més de tres-cents anys d’antiguitat, escampades aquí i allà i avui deshabitades.
Vam fer les presentacions amb la resta de participants en una sala molt càlida i plena d’instruments de percussió per tot arreu: instruments gegants de Taiko, art mil·lenari japonès.
Els altres participants venien de diferents països d’Europa, tots units per aquest sentiment de curiositat i nervis a la vegada. Hi havia un convidat especial: Estas Tonne, guitarrista ucraïnès virtuós, molt famós a Àustria, Alemanya i voltants.
L’autèntic viatge
Després d’una breu xerrada de presentació, vam començar amb el primer “viatge” TaKeTiNa. En poca estona estàvem conjuntats en una amalgama de ritmes diferents de peus, mans i veus.
Vam estar així tot el dia, fent un viatge darrere l’altre. En dic “viatge” perquè quan un comença un exercici TaKeTiNa realment està començant una experiència TaKeTiNa cap a les profunditats físiques, psicològiques i espirituals d’un mateix.
La part física
Físicament, TaKeTiNa es basa en una sèrie de moviments concrets del cos, sobretot les cames, i de recitar diverses síl·labes amb la veu. Tot això fet en un grup formant un cercle.
Els moviments són laterals o cap endavant i endarrere, sempre molt suaus, sense cap brusquedat. Aquests moviments desenvolupen l’equilibri subtilment i ajuden a prendre consciència del propi cos. En pocs minuts esdevé un moviment sense ment, “que va sol”.
L’inici de l’exercici és la veu, la repetició contínua de síl·labes concretes que ajuden a connectar amb un mateix i amb el grup. Després s’afegeix el moviment del cos. Quan aquests dos elements estan consolidats s’incorporen els cops de mans. Ja tenim les tres capes: peus, mans i veu. Posteriorment, s’afegeixen improvisacions del líder que guien el grup cap a un estat més profund de connexió.
La part psicològica
Psicològicament l’univers TaKeTiNa és infinit. Aquí entren en joc els aspectes personals de cada participant i es reflecteixen en l’experiència del grup.
Hi ha qui té por d’equivocar-se, hi ha qui projecta els errors cap als altres. Són dinàmiques que sovint reflecteixen patrons del dia a dia.
Una de les màximes del mètode és que “el que es transforma dins del cercle es millora a fora”.
La part espiritual
Espiritualment tampoc hi ha límits. L’experiència es pot relacionar amb pràctiques de mindfulness o meditació, sempre a través del ritme i el cos.
M’han quedat gravades diverses experiències de plenitud, on el cos es movia sol mentre es feien polirítmies complexes de peus, mans i veu.
En una de les estades a Viena, després de la formació, vaig arribar a casa amb una sensació de flux energètic constant durant diversos dies.
Formació
M’acabo d’avançar al que va venir després d’aquell cap de setmana introductori. Després de conèixer el sistema i el seu creador a Viena, vaig decidir aprofundir-hi.
Al cap de poques setmanes vaig convidar en Reinhard i la seva dona a Catalunya per impartir un retir de quatre dies de TaKeTiNa a Can Benet Vives, al parc natural del Montnegre.
Es va celebrar de l’11 al 14 de juliol del 2022 amb participants de 10 països i 3 continents.
En aquell retir vaig decidir fer el curs d’instructor de TaKeTiNa, un procés de dos anys.
Durant aquest temps vaig anar a Viena dues setmanes cada quatre mesos.
Va ser intens i enriquidor. Paral·lelament vaig continuar organitzant un retir anual a Can Benet Vives.
Actualment
He incorporat els coneixements de TaKeTiNa adquirits en el servei que ofereixo a les empreses a través de Corella Music Experience.
Quan vaig començar a treballar amb equips d’empresa em vaig adonar que molts dels principis de TaKeTiNa encaixaven amb els objectius del treball amb grups.
Les persones arriben sovint carregades d’estrès, disperses i immerses en el ritme del dia a dia. Abans de construir una peça de percussió o treballar la cohesió, cal reconnectar amb un mateix.
És aquí on els principis de TaKeTiNa aporten un valor extraordinari. A través del pols, del moviment i de la veu, els participants entren en un estat d’atenció compartida.
A partir d’aquest punt, la percussió corporal, els Boomwhackers, el cercle de tambors i les dinàmiques de coaching adquireixen una profunditat completament diferent.
Per això avui TaKeTiNa ja no és una activitat independent dins la meva feina: és la inspiració que prepara el terreny perquè l’experiència tingui un impacte molt més gran.
