La nostra biologia indica que la veu va ser la primera forma d’expressió humana que va aparèixer. Seguidament va arribar la percussió. A poc a poc, aquests dos recursos naturals van anar evolucionant fins a convertir-se en complexes sistemes de comunicació i d’art. Podem afirmar que la música va ser el primer art humà. S’han trobat cultures que no fan servir ni la pintura ni l’escultura però no se n’ha trobat cap que no tingui música, ja sigui una senzilla cançó de bressol, un cant ritual simple i repetitiu o la més sofisticada simfonia de diverses veus i timbres.
Aquest origen compartit ens ajuda a entendre els beneficis de combinar veu i percussió corporal, dues eines que formen part de la nostra naturalesa més profunda.
El “Per a què” de l’ús de la percussió corporal i la veu
Als seus inicis, la finalitat de la percussió corporal i la veu no era per entretenir, com acostuma a passar avui en dia; la finalitat era per reforçar la supervivència del grup: cohesionar i sincronitzar, i també era utilitzada en rituals, a més a més de ser una forma de comunicació dins de la comunitat i entre comunitats.
Cal destacar que el ritme i la veu estan ja incorporades al cos des del inicis de la concepció, només cal fer una auscultació cardíaca a les poques setmanes de vida del fetus per comprovar el ritme accelerat i hipnòtic del cor del nadó.
Més endavant, trobem el ritme a la respiració, en el caminar… La veu entra a escena a partir del primer plor que fem quan naixem. La percussió corporal en sí apareix després, quan comencem a expressar-nos dient “soc jo”, picant el pit, o picant de mans quan celebrem algun fet.
El ritme és provablement la tecnologia més antiga que tenim per crear cohesió entre els humans. El ritme comú genera confiança, un detall importantíssim a l’hora de crear una comunitat que faci possible la supervivència de l’espècie. Aquí trobem un dels grans beneficis de combinar veu i percussió corporal: generar cohesió real a través del ritme compartit.
Com aplico la veu i la percussió corporal a les meves activitats
A les activitats que ofereixo que inclouen percussió corporal, tubs boomwhackers i cercle de tambors, utilitzo la veu perquè és l’element que més ens connecta i ens unifica. No cal ni cantar ni tocar res complicat, només cal fer-ho junts i harmònicament.
En una activitat de percussió corporal comencem amb patrons senzills picant-nos el pit (reafirmant el “soc jo i estic aquí”) i picant de mans (símbol de celebració). Podem augmentar un grau la dificultat picant de peus a terra (anhelem arrelar-nos, tothom). La incorporació de dues extremitats noves a l’equació del ritme augmenta exponencialment la complexitat d’un patró (“patró” és una sèrie de cops concrets posats en un ordre escollit) de mans i peus. A partir d’aquí entra en joc la veu: frases curtes i senzilles que tothom pot articular i cantar. La màgia pot fer acte de presència: comunió, connexió, creativitat, presència i gaudir.
Cultures que han desenvolupat un nivell rítmic extraordinari des de fa mil·lennis
Seguint parlant de l’estreta connexió entre la veu i l’expressió musical amb instruments, trobem en cultures com la hindú, amb milers d’anys de tradició musical, que tot el que es vol expressar musicalment es canta. És posteriorment que l’intèrpret trasllada aquesta melodia o patró rítmic a l’instrument, ja sigui una tabla, sofisticat instrument de percussió que requereix un estudi intens només per començar a desgranar els seus secrets, o es tracti d’un instrument de corda com el Rudra Veena. En la forma de fer tradicional a ningú se li acudiria donar-li un tambor a un infant perquè faci el que li sembli. No. A les cultures musicalment complexes i amb una llarga evolució de mil·lennis, com és la hindú, primer cal aprendre a cantar les melodies ancestrals per, posteriorment, passar-les a l’instrument triat.
També relacionat amb la veu i la percussió, a Àfrica trobem els tambors batà. Pels africans de la zona del sud-oest (el poble ioruba, avui en dia habitants de Togo, Nigèria, Benín), aquest tambors expressen la veu d’Ayan, el gran esperit del tambor. Ells i elles quan escolten una peça tocada amb batàs no senten “uns tambors tocant” sinó que senten el Gran Esperit “parlant”, literalment.
Conclusió
Les cultures que des de temps ancestrals han desenvolupat més el ritme no s’hi han relacionat com una tècnica a aprendre, sinó com una forma d’organitzar la consciència, i la veu és el millor inici.
Entendre els beneficis de combinar veu i percussió corporal des d’aquesta perspectiva ens permet anar més enllà de la tècnica i entrar en l’àmbit de la connexió, la presència i la cohesió real.
Amb aquesta reflexió en ment és com dissenyo les activitats de connexió d’equips que ofereixo: Corella Music Experience, Ritme Vital, Ritmes que transformen, Percussió Corporal i Tubs Boomwhackers.
