La música forma part de la nostra humanitat des de sempre. No només per escoltar, sinó per crear i compartir amb altres. Quan toquem en grup, ja sigui en un taller de ritme o en una experiència de percussió, la música deixa de ser un acte individual per convertir-se en una experiència col·lectiva que aporta beneficis psicològics profunds i duradors.
En aquest article explorarem com la música en grup pot influir positivament en la nostra salut mental, les relacions socials i el benestar emocional, amb evidència científica que ho avala.
1. La música en grup i la salut mental
Quan participem activament en una experiència musical amb altres, es desencadenen una sèrie de mecanismes psicològics beneficiosos. La recerca científica mostra que la pràctica musical activa, com tocar, cantar o marcar el ritme juntament amb altres, està associada amb reducció de l’ansietat, menys símptomes de depressió i millora de l’autoestima. Aquest efecte perdura més enllà del moment de la música i impacta directament en la percepció de salut emocional i mental de les persones participants.
A més, un ampli estudi de revisió destaca que tant la participació activa com la passiva en activitats musicals poden disminuir l’aïllament social, augmentar la sensació de pertinença i reforçar la percepció de suport social (vegeu la referència científica al final de l’article).
2. Reducció de l’estrès i regulació emocional
Un dels beneficis més immediats de tocar música en grup és la reducció de l’estrès. Quan estem amb altres persones tocant o seguint el ritme, els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès, baixen, mentre que els sistemes de recompensa del cervell s’activen. Això no només ens fa sentir més relaxats, sinó que també potencia l’alliberament de dopamina i altres neurotransmissors associats amb plaer i motivació.
Per això activitats com Ritmes que transformen, Percussió corporal o Ritme vital no només són divertides, sinó que actuen com un veritable regulador emocional. Participar en aquestes sessions permet processar i expressar emocions d’una manera segura, creativa i compartida.
3. Foment de la connexió i l’empatia
La música en grup crea sincronització entre les persones participants. Aquest fenomen no és només metafòric: quan persones toquen juntes, la seva activitat cerebral tendeix a sincronitzar-se, fet que reforça la sensació de connexió i confiança. Aquests processos afavoreixen l’empatia i la cooperació, que són al cor de les relacions humanes saludables.
Un estudi publicat per una revista científica reconeguda demostra que la participació en activitats musicals col·lectives incrementa comportaments prosocials, millora les habilitats de cooperació i reforça les relacions interpersonals.
4. Augment de l’autoestima i el sentiment de pertinença
Participar en música en grup dona un rol actiu i visible a cada persona. Superar reptes, escoltar i respondre als altres o aconseguir un ritme conjunt augmenta la confiança en un mateix i la sensació d’eficàcia personal. Aquest almenys és un dels efectes que s’observen en persones que participen regularment en activitats musicals col·lectives.
A més, formar part d’un grup amb un objectiu comú, crear música, genera un sentit de pertinença que molts descriuen com una experiència de comunitat o «família musical».
5. Beneficis cognitius i emocionals
La pràctica musical en grup no només ens connecta emocionalment, sinó que també té implicacions positives en funcions cognitives com l’atenció, la memòria i la coordinació. Així, la música actua com una forma holística d’exercici mental i emocional que beneficia múltiples aspectes del nostre funcionament psicològic.
6. Aplicacions pràctiques: Quan la música esdevé teràpia
En contextos terapèutics, la música en grup és utilitzada per reforçar la recuperació emocional i social. Per exemple, programes de percussió terapèutica s’han mostrat útils per a la rehabilitació de persones amb dificultats emocionals o socialització reduïda, oferint un espai d’expressió alternatiu i integrador.
Aquest tipus d’aproximació és paral·lel a algunes de les propostes que fem a través de les sessions d’experiències rítmiques com Taketina o Boomwhackers, on el ritme i la col·laboració esdevenen eines de transformació personal.
7. Música i comunitat: impacte a llarg termini
Quan la música es converteix en una pràctica regular dins d’un grup, els seus efectes psicològics es consoliden i s’estenen més enllà de la sala de pràctica. Es desenvolupen vincles duradors, es reforça la resiliència davant de situacions difícils i es crea una xarxa de suport mutu. Això contribueix a la salut psicològica col·lectiva i individual.
Conclusió: La força psicològica del ritme compartit
Els beneficis psicològics de la música en grup no són només una impressió emocional agradable, sinó un fenomen avalat per estudis científics i una experiència humana universal. Des de la regulació de l’estrès fins al reforç de l’autoestima, la música col·lectiva actua com un potent catalitzador per al benestar emocional i social.
Si vols experimentar aquests beneficis de primera mà, convido a tothom a unir-se a les nostres activitats i tallers per descobrir com la música pot transformar no només el teu estat d’ànim, sinó també la teva relació amb els altres.
Ignasi Corella
Enllaç científic recomanat
Consulta aquest article de revisió que sintetitza els efectes de la participació musical en la salut i el benestar: Role of music in promoting health and wellbeing.
