En l’era de la virtualitat, de les reunions constants i de l’allunyament ocasional, una de les grans necessitats de les organitzacions és recuperar l’energia col·lectiva i reforçar la comunicació genuïna entre les persones. Un team building musical és una proposta que va més enllà del simple joc: uneix ritme i col·laboració per fer emergir noves connexions i reforçar vincles. En aquest article t’explicaré què és, quins beneficis aporta, exemples pràctics i com aplicar-lo a empreses de Barcelona i Catalunya (i per què pot encaixar perfectament amb les activitats d’Ignasi Corella).
1. Què és un team building musical?
Un team building musical és una activitat experiencial en què un grup participa en exercicis col·lectius relacionats amb la música, el ritme o la percussió, amb l’objectiu de reforçar la cohesió, la confiança i, especialment, la comunicació entre els membres de l’equip. No cal que ningú sàpiga tocar cap instrument prèviament: l’objectiu no és fer un concert sinó fer música com a vehicle simbòlic i vivencial per aprendre a escoltar, coordinar-se i expressar-se.
En aquest context, el concepte de ritme corporatiu (ús del ritme com eina per a la dinàmica d’equip) apareix sovint, i l’objectiu final és fomentar la cohesió de grup musical: que el grup acabi sent com una petita orquestra on cada persona té un paper essencial.
2. Beneficis per a la comunicació i la cohesió
Els beneficis del team building musical van més enllà del simple entreteniment. Aquí tens alguns dels principals, amb evidències i exemples:
2.1 Millora de la comunicació verbal i no verbal
La música obliga a escoltar atenta i sincronitzar-se amb els altres, cosa que desenvolupa la capacitat d’escolta activa i reforça la consciència del missatge no verbal (gestos, mirada, silenci). Així, les persones aprenen a comunicar-se des del ritme compartit.
2.2 Empatia, confiança i vinculació emocional
Fer música junts genera estats emocionals positius i ajuda a reduir barreres interpersonals. Segons estudis, la música alegre incrementa la cooperació: quan s’escolta música «happy», les persones tendeixen a prendre decisions que beneficien el grup.
Així mateix, un article acadèmic sobre dinàmiques d’equip explica que la música i el ritme poden servir de metàfora per la sincronització d’equips: les fluctuacions, les pauses i els canvis de motius musicals tenen analogies directes amb les fases de treball d’un equip.
2.3 Increment de creativitat i innovació
Quan les persones surten del seu rol habitual i juguen amb sons i ritmes, es generen idees noves, es desconnecta del pilot automàtic i s’obre l’espai per la improvisació. Això impacta positivament en la resolució de reptes i en la flexibilitat mental.
2.4 Reducció d’estrès i revitalització del grup
La música té un efecte fisiològic: ajuda a reduir tensió i a modular l’ànim. En un entorn de treball, un espai de respiració musical pot renovar energies i obrir espais per la comunicació fluida.
2.5 Sincronització de rols i percepció del interdependència
En una activitat musical col·lectiva, cada persona té un rol (instrumental o rítmic) que aporta al conjunt. Si algú no aporta o no està sincronitzat, es desestabilitza tot el resultat. Això és una metàfora directa del treball en equip: ningú és prescindible i la interdependència es fa visible.
3. Com es desenvolupa un team building musical: metodologies i exemples
A continuació et descric algunes metodologies típiques – i idees concretes que pots aplicar – amb motiu d’un team building musical efectiu.
3.1 Cicles de percussió i cercles rítmics
Una de les formes més habituals és fer cercles de percussió, on cada participant rep un instrument (tambor, djembé, shakers, bongos) i s’indica un patró rítmic bàsic que posteriorment s’enriqueix col·lectivament. Aquest format permet que tothom participi i el grup busqui l’equilibri sonor.
3.2 Percussió corporal (body percussion)
Aquesta modalitat no requereix instruments: amb mans, peus, palmades, torsos i veu es construeixen patrons rítmics. És ideal per iniciar o tancar una sessió, per fer exercicis d’entrada en calor o per connectar corporalment el grup amb la música.
3.3 Composició col·lectiva de peces musicals / creació de cançó
Una proposta més elaborada és convidar els equips a generar una peça o cançó pròpia (letra, estructura, instrumentació). Aquesta experiència és molt potent per fer emergir la identitat col·lectiva, la narrativa interna i reforçar la comunicació profunda.
3.4 Improvisació musical guiada
Sota la guia d’un conductor o coach musical, el grup improvisa ritmes o motius segons indicacions (canvis de tempo, dinàmiques, silencis). L’objectiu no és virtuosisme sinó escolta compartida i confiança en l’instant.
3.5 Gamificació musical i reptes rítmics
Es poden incloure jocs musicals com “guess the rhythm”, desafiaments per replicar patrons, concursos rítmics per equips o activitats de “call and response”. Aquests moments lúdics apunten a dinamitzar la comunicació i reforçar vincles sense pressió.
4. Adaptant el team building musical a empreses a Barcelona i Catalunya
Ignasi Corella és una excel·lent referència per fer aquestes activitats a Barcelona i Catalunya: les seves experiències musicals i treballs amb ritme i percussió es poden vincular directament amb el que proposem aquí. A continuació, algunes idees i enllaços interns:
- Una sessió de Percussió Corporal pot funcionar com a activitat inicial de calentament rítmic en un team building.
- El taller Corella Music Experience sovint inclou dinàmiques de ritme i música que podrien adaptar-se com a bloc central d’un team building musical.
- La proposta Ritmes que Transformen pot servir de fil conductor per trencar estructures rígides i portar al grup a noves formes de comunicació creativa.
A més, atès que les activitats es fan a Catalunya, podem aprofitar espais singulars (espais culturals, sales d’art, centres de formació) i adaptar horaris segons les necessitats de l’equip (matí, tarda o nivell modular d’hores).
5. Consells pràctics per dissenyar un team building musical efectiu
A continuació, unes recomanacions per fer que el teu team building musical tingui un impacte real:
- Defineix un objectiu clar: si vols millorar la comunicació interna, apunta aspectes concrets (assemblees, reunions, intercanvi d’idees) i dissenya activitats que hi encaixin.
- Comprova el nivell d’inquietud musical del grup: no pretenguis que tothom s’impliqui igual; deixa espais de pausa, rotacions d’instrument o opcions menys actives.
- Comença amb exercicis senzills: fins i tot un exercici de “palmes i peu” pot servir de trencaglaç i ambientar el ritme compartit.
- Guia amb un coach musical expert: algú que pugui adaptar-se al ritme del grup, fer ajustaments i motivar la participació. Ignasi Corella mateix podria assumir aquesta funció si el projecte és amb la seva activitat.
- Equilibra ritme i pausa: deixa moments sense música per reflexionar en grup, compartir emocions i fer feedback.
- Documenta l’experiència: grava fragments, pren fotos o demana als participants que expressin com han viscut els moments rítmics. Aquest material pot servir de registre i d’autoavaluació.
- Fes un tancament reflexiu: després de la sessió musical, realitza una ronda de reflexió sobre què ha funcionat, què sorprenia i com traslladar aquests aprenentatges al dia a dia.
- Segueix amb accions posteriors: integra en reunions habituals petits exercicis rítmics o dinàmiques musicals breus per mantenir l’energia i la comunicació oberta.
6. Reptes i com superar-los
Tot projecte transformador té reptes. Aquí alguns comuns i com afrontar-los:
6.1 Reticència inicial / vergonya musical
Moltes persones creuen que no són “musiques” i tenen por de sortir del seu rol habitual. La clau és començar amb exercicis senzills i segurs, remarcar que no hi ha equivocacions i fomentar l’ambient de curiositat i diversió.
6.2 Grup amb nivells heterogenis de confiança
Quan hi ha persones introvertides i d’altres molt expansives, cal modular les dinàmiques: combinar seccions actives amb moments tranquils i garantir que tothom pugui participar al seu ritme.
6.3 Limitacions d’espai o de temps
Si l’espai és reduït, la percussió corporal és una excel·lent opció (no requereix instruments). Si el temps és limitat, es pot usar com activitat d’entrada, entre blocs o tancament. Adaptar la sessió modularment és clau.
6.4 Traslladar els aprenentatges al dia a dia
Moltes sessions queden com experiència puntual si no s’inclouen seguiments. És essencial fer-ne un pont cap a les pràctiques habituals de l’equip (reunions rítmiques, petites sessions musicals internes, moments d’escolta compartida).
7. Conclusió i crida a l’acció
Un team building musical és molt més que una activitat divertida: és una eina potent per transformar la comunicació col·lectiva, desplegar empatia, sincronitzar rols i crear una cultura d’equip basada en escolta i respecte. Quan l’equip “fa música” junts, aprèn que cada persona aporta un pols fonamental al conjunt.
Si estàs interessat en organitzar un team building musical a Barcelona o a Catalunya, te’l podem adaptar a mida. Amb les metodologies d’Ignasi Corella (percussió corporal, ritmes transformadors, experiències musicals) podem dissenyar una sessió que encaixi amb els objectius del teu equip. No cal experiència prèvia, només ganes de connectar i de fer música junts.
Vols que t’ajudi a dissenyar una sessió de team building musical per al teu equip? Contacta amb mi i construïm Ritme, Comunicació i Cohesió de grup!
Font externa recomanada: Cornell University – Study: Happy Music Sparks Cooperation, Teamwork
